PER ORDENAR I FER CONSCIENTS ELS PROPÒSITS PEL 2020
Dies 27, 28 i 29 de desembre 2019
CAN TAURA, Santes Creus
El sentit de la trobada d’aquests dies es aprofitar la confluència del potencial de la reunió amb grup amb el moment de l’any i l’energia única del lloc i de les persones que el vetllen amb respecte i amor poder connectar amb més precisió amb els anhels amb els que caminarem després de la trobada.
És important considerar que es donarà pocs dies després del nostre solstici d’hivern i que els pronòstic astrològic per al proper cicle solar pot afavorir la projecció conscient del futur personal i col·lectiu que ens espera.
Divendres 27 de desembre
PRECONCEPCIÓ DELS PROPÒSITS 2020
Tarda de 16 a 20 hores
Arribada i presentacions
Proposta de creativitat a partir de les formes de la geometria sagrada per connectar amb el ser interior i despertar consciència.
En aquesta primera trobada ens obrim a l’autoconeixement i al reconeixement mutu dins el grup i ens acostem per mitjà del llenguatge de la geometria sagrada a comprendre des de la pràctica la fractalitat i l’atemporalitat, dos aspectes fonamentals per atendre la pròpia vibració, reprendre la connexió amb els propis dons i saber-los com utilitzar les eines que ens ajudaran a dissenyar i concebre els propòsits per la propera volta solar.
Després de sopar
Al voltant del foc: Connexió amb l’innocència i la puresa d’esperit
Proposta d’introspecció del propòsit 2020 a partir de la riquesa que ens regala el propi moment vital.
Dissabte 28 de desembre
LA CONCEPCIÓ DELS PROPÒSITS 2020
Matí de 10 a 14 hores
EL MANDALA DE LA VIDA
Recerca i disseny del propòsit personal 2020 a partir de la formulació d’un repte personal.
L’atenció en la vida ajuda a identificar les solucions, amb la facilitació del record de la nostra història d’ànima pedem entendre i sanar les resistències o els obstacles que no ens permeten avançar en el nostre camí evolutiu. Una vegada identificades les resistències i les solucions és fàcil poder realitzar el DISSENY DEL PROPÒSIT 2020.
Tarda de 16 a 20 hores
EXPERIMENTAR LA CONNEXIÓ
Des del reconeixement de la complicitat i el compromís que ens uneix establir una bona connexió grupal per a cohesionar els propòsits 2020 i facilitar la cocreació del disseny d’una ACCIÓ GRUPAL per contribuir a afinar la intenció i garantir l’èxit de la projecció dels propòsits 2020.
Al voltant del foc: Connexió amb la puresa d’esperit i el propi potencial de projecció.
Proposta de projecció col·lectiva del propòsit 2020 a partir de la recerca i els dissenys realitzats al llarg del dia.
Diumenge 29 de desembre
PROJECCIÓ DELS PROPÒSITS 2020
Matí de 10 a 14 hores
ACCIONS PER A UNA NOVA VIDA
Realització d’accions individuals i col-lectives a partir del bagatge adquirit, de la riquesa dels aprenentatge viscuts i del llenguatge dels codis de llum que ens facilita la geometria sagrada dissenyar i projectar el camí de nou, vibrant des de l’amor i reprenent el poder des del ser i actuar des del cor.
14’30 Dinar de celebració del moment vital compartit
El mon dels somnis és una intefíicie multidimensional tan
real o tan aparent com la nostra aparent realitat quotidiana. Es pot dir
que també hi residim, aproximadament un terç de la nostra vida.
El fet d'estar formada per multirealitats ens ha fet pensar i creure durant molt de temps que no era una possibilitat tan verídica o creïble com la dimensió que habitem quan estem "desperts", els altres dos terços. Amb l'experiència de la navegació internauta cada cop és més fàcil d'acceptar i comprendre que el mon dels somnis ocupa un espai i un temps considerable de la nostra vida encarnada i que per tant, és important viure'l amb l'actitud més lúcida i conscient que podem abastar.
El fet de somniar ens facilita el descans de tots els nostres cossos i també els aprenentatges holístics, imprescindibles per a l'evolució des de l'ànima del nostre ser complet.
Aquesta experiència espacio-temporal és clau i fonamental quan ens trobem a la fase terminal de la vida, de fet és imprescindible tenir ben assimilats els aprenentatges que comporta el fet de somniar per a poder desencarnar totalment. Fins i tot en aparents morts sobtades, sempre es dona al menys un somni o senyal que avisa de la proximitat de la mort.
En el cas que la persona no estigui prou centrada per poder atendre a l'avís, per por o desconnexió, es pot donar que el somni anunciador el tingui una persona propera a la que se'n va, pot ser un familiar o una persona amiga amb la qui té un vincle profund.
El mateix es pot donar per a anunciar la vida i per a encarnar. I per a facilitar la curació en cos i ànima de tots els cossos o camps d'energia del ser.
Com més disposats i conscients estiguem a percebre, assimilar i integrar aquestes experiències interdimensionals des d'aquestes realitats paral·leles, més avançarem en el nostre procés evolutiu personal i col-lectiu amb la finalitat de propiciar els canvis de progrés de la humanitat que tant anhelem, és a dir a fer allò que en llenguatge comú anomenem 'fer realitat els nostres somnis'.
Si ens mantenim desconnectats i adormits mentre somniem quan dormim desestimem un terç del nostre potencial de vida.
I si resulta que en lloc d'un naufragi estem vivint una bonica metamorfosi?
I com un adolescent, ens trobem desmuntant vells patrons que ja no serveixen i acceptant amb més o menys por i rebel·lia el canvi?
Potser aquest naufragi és tan sols un decorat que ens fa creure que tot són problemes i la solució passa per revisar el sistema de creences i començar a imaginar-se nous escenaris possibles...
Imaginem-nos, abans que res, que el sistema educatiu ja no és un vaixell que s'enfonsa, que amb el canvi climàtic l'iceberg s'ha fos, i que, per tant, no hi ha cap obstacle, que no hem topat amb res!
Aleshores, ja no cal que els escollits corrin per a obtenir un bot salvavides. Tampoc cal que corri el pànic entre els passatgers, no cal que tinguem pressa per a res i ni cal que la tripulació actui amb la por el cos acusant als companys d'haver estat negligents en la seva tasca...
I per descomptat, i per molt heroic que sembli, ja no és necessari que la orquestra romangui fent sonar la música com si no passés res.
De fet, sense l'impacte del gran bloc de gel, fins i tot el paper clau del capità és dilueix en les aigües d'un oceà calmat i temperat mentre l'escena esdevé un arc de sant martí brillant:
" Quan JO embolcallaré la terra
amb núvols i aparèixi l'ARC en els núvols, serà la senyal del
meu pacte entre JO i vosaltres " ( Gènesi 9, 13-l7 ).
...i, més enllà d'aquest, totes les realitats són possibles, lluminoses i plenes de color.
Potser aleshores, és recomanable de fer una ullada als recursos i esborrar la imatge de les tisores que només serveixen per a retallar i dibuixar-ne unes que ens depertin la habilitat de dissenyar nous patrons. Models calidoscòpics que permetin pintar futurs suggerents i coherents, que parteixin de la riquesa que hem aconseguit acumular amb esforç, tenacitat i responsabilitat al llarg dels anys.
Mapa web 2.0
Si gosem canviar el decorat, i ens atrevim a fer-lo més versàtil, potser serà més fàcil deixar de repetir sempre la mateixa cançó i de representar el guió:
Un guió ferragós que costa de sentir-lo propi però que amb els anys hem deixat que ens modelés fins al punt d'arribar-nos a creure que som el personatge que algun dia potser vam escollir i que amb el pas del temps s'ha anat adaptant amb resignació i certa obstinació a les circumstàncies.
I d'aquesta manera, reconeixent el bagatge i recuperant la virtut d'improvitzar, potser serà més fàcil reconèixer-se com a part d'una tripulació més que preparada per navegar per totes les aigües.
Alliberats del guió i el decorat ficticis, serà més fàcil adonar-nos que el sistema educatiu no té res a veure amb els drames de Hollywood i que el seu rumb només depèn de la nostra capacitat de fluir cada dia amb el nostre infinit potencial humà amb lucidesa i serenitat.
Si durant anys d'encerts i quimeres hem estat capaços d'arribar a fer possible una societat tan rica i diversa com la nostra, què ens pot fer dubtar de que no podem dissenyar, amb els recursos que tenim, projectes de centre més coherents amb els nostres anhels professionals i en un marc de cooperació, aliances i complicitats?
Estic convençuda que estem entrant en la era d'una nova educació basada en Equips Docents Sobradament Perparats per donar respostes coherents i saludables als aprenentatges que els adults, infants i joves, haguts i per haver, necessitem per a fer visible aquest nou món emergent.
eNS tROBEM a L'aLBADA d'UNA nOVA eRA oN pODER cOMPARTIR aPRENENTAGE i rEFLEXIONS...
Jornada Aprendiendo a Acompañar la Adolescencia.
8 de Junio, 2013. En L'Albada. Arbucies.
Sentimos que en nuestra sociedad ya se ha comenzado un nuevo camino en la educación respetuosa para los mas pequeños, sin embargo, cuando llegamos a la adolescencia nos sentimos perdidas, sin apenas referentes.
Sí ja l'heu vist però se us ha escapat alguna cosa a causa de no haver acabat d'entendre els subtítols en anglès aquí en teniu una traducció.
Desitjo que us il·lumini de goig i esperança com m'ho ha fet a mi...
I
SI ELS ESTUDIANTS DISSENYEN LES SEVES PRÒPIES ESCOLES...
“És
de bojos que en un sistema que té per objectiu ensenyar i ajudar als
joves, els joves no hi puguin dir res.”
SOCIAL
CREATIVES presenta
un
reportatge de Charles Tsai
Monument
Mouintain High School
Si
els joves dissenyessin les seves escoles, com serien?
SANDY:
Crim i Càstig és primer i sobretot un test.
Probablement
una cosa com aquesta: sense proves, sense nivells, fins i tot sense
classes. I la major part del temps, sense professors o cap adult a la
classe.
SANDY:
Es tracta d'un programa acadèmic completament alternatiu. Nosaltres
aquí som 9 joves. Ens enfoquem en els quatre cossos principals de
l'aprenentage: Anglès (Llengua), Matemàtques, Ciències Socials i
Ciències Naturals.
Aquesta
escola pertany a un institut públic i està dissenyat pels mateixos
estudiants. El programa, conegut com el Projecte Independent es
desenvolupa per a un semestre i es divideix en tres parts. Totes
segeuixen la mateixa norma bàsica: dissenya el teu propi
aprenentatge.
1.
Qüestions setmanals
Cada
dilluns, cada estudiant porta una qüestió per a la que té
curiositat. Aquesta seria una de les matèries centrals.
PETER:
La cosa més important en relació a la teva pregunta és que
realment vulguis saber la resposta.
Els
estudiants dediquen la setmana a fer recerca o experimentació. I el
divendres, fan una presentació formal per compartir el què han
après.
PETER:
Si la qüestió és la teva, la resposta serà la millor quan la
tinguis.
PETER:
El meu objectiu és que cada presentació tingui el màxim de “ganxo”
i fer que la meva passió s'encomani- procurant que tothom la pugui
entendre.
La
setmana de la meva visita, la pregunta tocava diversos temes que
incloien... els inexplicables misteris , la novel·la Crim i Càstig,
el naturalista John Muir, un establiment musical local anomenat Music
Inn i VIH/SIDA a Sud Àfrica.
JAKE:
Durant una setmana, vaig sortir i vaig rebre una lliçó de vol i
vaig construir pel meu compte un model d'avió. Cada dia, volia saber
perquè una ala generava l'ascensió. I aquesta pregunta va ser la
que em va anar guiant-me a través de tota la recerca, va ser una
recerca emocionant.
Aquestes
preguntes setmanals normalment els ocupen la meitat del seu temps.
2.
Repte individual
L'altra
meitat la dediquen al seu repte individual que és un projecte molt
més ambiciós amb el que treballen durant tot el període.
Aprendre
a tocar un instrument per primera vegada i preparar un recital.
SERGIO:
En dos dies curts, he après a tocar el piano bastant bé. Puc tocar
amb altra gent. Estic en una banda ara. Puc sostenir el ritme. Puc
tocar.
Altres
treballen escrivint un llibre i un recull de poemes.
MATT:
Procuro escriure de 2 a 4 hores al dia. Una hora és poc i 5 o 6
hores al dia és excel·lent.
Alguns
escullen dedicar el seu temps a la recerca de temes com educació o
medi ambient.
Una
altra vegada, es tracta de qualsevol cosa que ells escullin, sempre
que reflecteixi esforç, aprenentatge i mestratge d'habilitats.
JOE:
La cosa amb la que et centres al llarg del semestre no ha de ser
acadèmica. Pot ser alguna cosa en la que puguis desenvolupar una
forta passió per ella.
PETER:
Aquest any el meu Repte Individual ha estat una autèntica volada. He
estat realitzant un documental fictici dels joves de la meva escola.
Ha estat un procés orgànic, molt improvitzat. Sense guió. L'he
anat creant tal com sorgia! Penso que he obtingut un millor resultat
havent-lo deixat obert. Els teus amics poden estar pensant de sobte
en una cosa i tu avances per allà i ells giren cap una altra banda i
obtens una cosa que és 20 vegades molt més divertida que allò que
tu originàriament havies pensat.
A
banda de les qüestions setmanals i dels Reptes Individuals, els
estudiants també dediquen les darreres 3 setmanes treballant en un
projecte grupal anomenat Repte Col·lectiu.
3.Repte
Col·lectiu
En
aquest, comencen debatent què haurien de fer. L'objectiu del Repte
Col·lectiu és generar un impacte social i que generi un canvi.
PETER:
Només digueu-me perquè no esteu clarament aprofundint en això,
vull saber per què.
Però
tal com podeu veure, és també una oportunitat per al grup per
practicar habilitats cooperatives i unir-se al voltant d'una causa
comuna.
L'autogestió
de l'aprenentatge a petites dosis es pot trobar a moltes escoles però
poques escoles públiques ho han dut al seu extrem. Donant als
estudiant el ple control de la seva jornada escolar va ser una gran
aposta per part de la directora, Marianne Young: “La meva aposta
personal i professional davant aquestes oportunitats és crear una
escola i una camí per educar els joves que els permet estar
totalment compromesos i deixa d'intentar fer passar tots els tipus
d'ésser humans per la mateixa porta.”
Quan
el Projecte Independent va ser proposat per primera vegada, va ser
acollit amb molta resistència per alguns professors, els quals
sentien que hi havia moltes preguntes sense resposta. “Quin és el
rol del professor? Qui decideix quina és la millor feina? Qui
decideix què fa guanyar crèdits i fa merèixer un diploma d'aquest
institut?
El
projecte va trobar un fort suport del “Consell d'Orientació” i
uns pocs professor van esdevenir assessors. I així la directora
Young va estar d'acord en provar el projecte no una sinó dues
vegades, aquesta és la segona.
LISA
BADWIN: És un risc molt interessant portar a un estudiant cap a
tenir la oportunitat de viure aquest tipus de pensament lliure i
independent perquè és impossible que falli. No puc dir-te quantes
vegades la pregunta m'ha fet pensar i aleshores m'he posat a mirar
d'aprendre i refrescar la memòries. Cadascú ha guanyat o guanyarà
alguna cosa positiva.
Després
de dos intents, quins beneficis tangible ells veuen?
Primer
el Projecte Independent sembla adaptable a diferent tipus
d'aprenents: els dos els estudiants que tenen facilitat per
l'aprenentatge acadèmic i aquells que han estat en lluita
acadèmicament.
SERGIO:
Tinc dislèxia o sigui que em costa llegir i escriure i fer totes
aquestes coses. L'escola ha estat sempre un gran problema. Si no fos
per aquest programa no sé si em graduaria. No sé on estaria ara.
Per tant, penso que ha estat la meva salvació i m'ha empès a tirar
endavant aquest darrers dos anys de secundària.
Alliberats
d'un treball obligat i d'exàmens, ells són capaços d'enfocar-se en
una cosa que els motiva a cadascú d'ells a aprendre: les seves
passions.
JOE:
Penso que he estat més nits despert fent la meva feina moltes més
vegades aquest semestre que en els passats 3 anys de secundària.
SANDY:
Penso que tota persona individualment vol aprendre sobre alguna cosa.
Fins i tot els joves que quasi no van a classe- ells volen aprendre
alguna cosa, que potser es tracta de mecànica de cotxes o de la
física del monopatí o com és fa un gelat. Tothom té interès per
a alguna cosa. I aquí tens el lloc i l'espai per aprendre realment
allò que vols.
Un
altre benefici clau: l'aprenentatge esdevé un grup d'activitat. Hi
ha suport mutu per cada pas del camí, començant per la revisió del
matí.
MIKE:
S'anomena el Projecte Independent però no crec que pugui ser més
depenent en una sèrie de coses. Aquest programa és realment
depenent en relació al treball en conjunt. És depenent en relació
a ajudar-se els uns als altres, oferint crítica constructiva, donant
suport, donant elogis. És depenent a l'hora d'utilitzar els recursos
i a l'hora de trobar-ne. És depenent a l'hora de crear. És depenent
a l'hora d'aprendre a fer preguntes.
PETER:
El grup dinàmic ho és tot. És un dels conceptes més important
d'aquest programa. Tu no estàs donant per a tu mateix, tu ho estàs
fent també pels teus companys. És com un equip.
SOPHIE:
Jo gaudeixo vivint amb persones tan interessades en allò que estan
fent com jo ho estic encara que no estiguem fent el mateix.
El
suport dels companys significa la pressió dels companys per estar al
mateix nivell i poder seguir amb el compromís.
ANNALENA:
Si abandones el projecte independent, deixes 8 dels teus amics
penjats i això es viu diferent que treure una D en una prova. Et fa
sentir molt pitjor en aquest sentit, hi h molta pressió per fer-ho
bé més que a l'escola normal perquè a l'escola normal tu deixes
penjada a una persona, mentre que aquí impacta negativament a un
grup més gran de persones.
Us
critiqueu els uns als altres?
Sí,
de tant en tant. Sí. Aquesta és segurament la pitjor part.
El
benefici més visible probablement és l'autoritat que els estudiants
tenen del seu aprenentatge. La presentació de Crim i Càstig de
Sandy va generar un debat ben viu però no pas planificat. Encara que
ningú se'n va adonar, ell va sentir que perdia el control d'allò
que volia dir.
SANDY:
Senzillament vaig vacil·lar i no vaig poder copsar del llibre allò
que volia copsar. I allò que em va frustrar va ser que volia
donar-los un tast d'allò que jo havia après i sentia com si el tast
que els vaig proporcionar fos bastant ranci. Vaig patinar en això i
aquesta manera de fer no m'agrada.
Per
la setmana següent, es va assignar a ell mateix un assaig de cinc
pàgines per a què podés presentar els seus pensaments de manera
més coherent.
Durant
una altra presentació, Joe va començar per descriure un problema de
lògica que ell havia après a solucionar. Abans que podés presentar
la resposta i sense cap avís per la seva part, els altres estudiants
van formar dos petits grups i van resoldre el problema per ells, fent
servir dues aproximacions diferents.
SANDY:
M'agrada com ho heu fet companys. Aquest és un camí per fer-ho molt
més innovador. Aquest és, no tinc res més, senzillament vaig a
fer-ho!
PETER:
El món cap a on anem ara- nosaltres serem realment nosaltres
mateixos. No anirem als adults a demanar que ens diguin què hem de
fer. Serem nosaltre que direm que fer i assumirem la responsabilitat
per a les properes generacions intentant ajudar-los a ells. L'únic
camí que podem aprendre lliçons i ser autònoms i individuals és
si ho fem per nosaltres mateixos.
Són
els estudiants capaços d'ensenyar-se a ells mateixos? I és
suficient per als mestres ser guies o acompanyants?
Aquestes
preguntes clau són plantejades i sospesades per les escoles més
innovadores d'arreu del món.
MARIANNE
YOUNG: Penso que com és opcions que tinguem a les nostres escoles,
molts més estudiants ajudarem a convertir-se en els ciutadans que
necessitem. I està bé per tu que necessitis una aproximació una
mica diferent a la meva.
MIKE
POWELL: El poder de la ment de la gent jove és que és força
impressionable. Primer, ells són molt resilients. Segon, els
són extremadament creatius. Tercer, no tenen por. Ells provaran
qualsevol cosa.
Així
que les qualitats que molts joves tenen van molt bé per programes
com aquest, això li dóna sentit... va ser elaborar per a joves.
El
Projecte Independent per ell mateix continua evolucionant... però
ells estan orgullosos del fet que dotzenes d'escoles d'arreu del món
ha expressat interès en aquest model i potser aviat replicaran el
seu programa a arreu.
LA
PREGUNTA MÉS GRAN QUE EM FEIA DE PETIT ERA:
“COM
PUC DEIXA LA MEVA PETJA EN EL MÓN?”
SANDY:
Valdria la pena per a mi si només una altra escola mirés aquest
vídeo i digués:
“Anem
a començar un Projecte Independent”. Això és el què vull.
Si
això succeeix, molts estudiants finalment podran tenir veu en com
reformar l'educació per al segle XXI.
“L'educació
no és omplir un cub sinó encendre un foc”
L'entorn global podríem acceptar que a escala terrestre és Gaia, la Terra entesa com un ésser viu.
A escala humana, l'entorn depèn de la propiocepció, de la la capacitat particular de percebre allò que ens envolta i a partir d'aquesta percepció personal interpretar la informació seleccionada i veure com gestionar el coneixement a fi de ser capaços de modificar el comportament i per tant, l'entorn.
Això en primer terme, perquè a mesura que l'aprenentatge assolit amb la percepció de l'entorn evoluciona, entra en joc el sistema de relacions i s'obre la possibilitat de cooperar. A mesura que comencem a interaccionar els uns amb els altres anem configurant els sistemes grupals, aliances que van adquirint personalitat i actuen com a entitats vives que formen part l'entorn i contribueixen a modular la seva canviant expressió.
El següent text és un retall de l'article de Lynn Margulis, Luis Rico i Dorion Sagan.
"Admetre que la Terra està viva pressuposa el donar-se permís per lliscar en el territori, prohibit per la ciència, de l'animisme (de personificació, d'antropomorfisme i de creencies màgiques narcicistes que fa molt de temps que han estat vençudes pel progrés de la ciència“objetiva”). Gaia fa més estret l'espai entre allò orgànic i allò inorgànic, allò animat i allò inanimat. En la teoria de Gaia, per exemple, l'atmosfera es converteix en part de la biosfera, una espècie de sistema circulatori planetari; els sòls, en els què els microorganismes són molt abundants, ja no són substrats inerts, sinó més aviat teixits vius en la superfície del planeta.
De fet, en la biosfera vivent estan compreses, de manera provisional, no només l'atmosfera i els seus núvols, sinó també la tectònica de plaques, la modulació de la salinitat del mar i una regulació de la temperatura planetària que es manté dins del mateix rang des de fa més de 3.000 milions d'anys i es semblant a la que regeix
en els animals. Aquest nou tipus d'atenció a allò que ens envolta comporta un canvi de valors de la nostra civilització tècnica una oportunitat per a reconèixer, alterar i inclús revertir l'impacte humà en l'ambient.
James Lovelock
L'ambient i l'organisme no formen una casa, sinó un cos. Segons la visió “del
libre de text” la vida comprèn milions d'éssers independents que viuen en
ambients inanimats. Segons la teoria de Gaia, en canvi, no són components
químics inorgànics; els sediments i l'atmosfera formen part d'un sistema viu complet.
Des de la perspectiva de Gaia, la contaminació de l'aire a escala
planetària, degut a l'activitat humana, no afecta només a la atmosfera sinó
també a nosaltres i a la resta dels ésseres vius que conformem la biota. La
retroalimentació entre els regnes biològic i geològic és tan intensa que considerar un aïllat de l'altre és un exercici de frustració. Els meteoròlegs encara afirmen que ells ni tan sols consideren la química o la biologia de la Terra. Els químics atmosfèrics afirmen que la meteorologia es troba dins del seu territori. Cap ciència acostuma a referir-se a la biologia. Aquesta territorialitat és perjudicial per a comprendre el cos planetari.
Gaia, malgrat haver estat etiquetada d'inestable i de “acientífica”, ha estimulat moltes línees d'investigació en els processos del sistema, Earth System Science, on es veu a la Terra com a una entitat sistèmica (Schneider, Crist Boston, Miller, 2002, MIT Press/Scientists Debate Gaia: The New Century, Gaia 2000, València)."
