APRENENTATGE I ENTORN, UNA VISIÓ GAIANA

LA CLAU ESTÀ EN LA PERCEPCIÓ DE L'ENTORN.

L'entorn global podríem acceptar que a escala terrestre és Gaia, la Terra entesa com un ésser viu.

A escala humana, l'entorn depèn de la propiocepció, de la la capacitat particular de percebre allò que ens envolta i a partir d'aquesta percepció personal interpretar la informació seleccionada i veure com gestionar el coneixement a fi de ser capaços de modificar el comportament i per tant, l'entorn.


Això en primer terme, perquè a mesura que l'aprenentatge assolit amb la percepció de l'entorn evoluciona, entra en joc el sistema de relacions i s'obre la possibilitat de cooperar. A mesura que comencem a interaccionar els uns amb els altres anem configurant els sistemes grupals, aliances que van adquirint personalitat i actuen com a entitats vives que formen part l'entorn i contribueixen a modular la seva canviant expressió.


El següent text és un retall de l'article de Lynn Margulis, Luis Rico i Dorion Sagan.

Lynn Margulis

Podeu trobar el pdf complet clicant en el següent enllaç:
Propiocepción: cuando el entorno se hace cuerpo

"Admetre que la Terra està viva pressuposa el donar-se permís per lliscar en el territori, prohibit per la ciència, de l'animisme (de personificació, d'antropomorfisme i de creencies màgiques narcicistes que fa molt de temps que han estat vençudes pel progrés de la ciència“objetiva”). Gaia fa més estret  l'espai entre allò orgànic i  allò inorgànic, allò animat i allò inanimat. En la teoria de Gaia, per exemple, l'atmosfera es converteix en part de la biosfera, una espècie de sistema circulatori planetari; els sòls, en els què els microorganismes són molt abundants, ja no són substrats inerts, sinó més aviat teixits vius en la superfície del planeta.

De fet, en la biosfera vivent estan compreses, de manera provisional, no només l'atmosfera i els seus núvols, sinó també la tectònica de plaques, la modulació de la salinitat del mar i una regulació de la temperatura planetària que es manté dins del mateix rang des de fa més de 3.000 milions d'anys i es semblant a la que regeix
en els animals. Aquest nou tipus d'atenció a allò que ens envolta comporta un canvi de valors de la nostra civilització tècnica una oportunitat per a reconèixer, alterar i inclús revertir l'impacte humà en l'ambient.

James Lovelock

L'ambient i l'organisme no formen una casa, sinó un cos. Segons la visió “del
libre de text” la vida comprèn milions d'éssers independents que viuen en
ambients inanimats. Segons la teoria de Gaia, en canvi, no són components
químics inorgànics; els sediments i l'atmosfera formen part d'un sistema viu complet.


Des de la perspectiva de Gaia, la contaminació de l'aire a escala
planetària, degut a l'activitat humana, no afecta només a la atmosfera sinó
també a nosaltres i a la resta dels ésseres vius que conformem la biota. La
retroalimentació entre els regnes biològic i geològic és tan intensa que
considerar un aïllat de l'altre és un exercici de frustració. Els meteoròlegs encara afirmen que ells ni tan sols consideren la química o la biologia de la Terra. Els químics atmosfèrics afirmen que la meteorologia es troba dins del seu territori. Cap ciència acostuma a referir-se a la biologia. Aquesta territorialitat és perjudicial per a comprendre el cos planetari.

Gaia, malgrat haver estat etiquetada d'inestable i de “acientífica”, ha estimulat moltes línees d'investigació en els processos del sistema, Earth System Science, on es veu a la Terra com a una entitat sistèmica (Schneider, Crist Boston, Miller, 2002, MIT Press/Scientists Debate Gaia: The New Century, Gaia 2000, València)."


Més informació al web d'Earth System Science