diumenge, 24 de febrer del 2013

...I SI ELS ESTUDIANTS DISSENYEN LES SEVES PRÒPIES ESCOLES?

-->

Heu vist ja aquest documental?
Sí ja l'heu vist però se us ha escapat alguna cosa a causa de no haver acabat d'entendre els subtítols en anglès aquí en teniu una traducció.
Desitjo que us il·lumini de goig i esperança com m'ho ha fet a mi...

I SI ELS ESTUDIANTS DISSENYEN LES SEVES PRÒPIES ESCOLES...

“És de bojos que en un sistema que té per objectiu ensenyar i ajudar als joves, els joves no hi puguin dir res.”

SOCIAL CREATIVES presenta
un reportatge de Charles Tsai

Monument Mouintain High School

Si els joves dissenyessin les seves escoles, com serien?





SANDY: Crim i Càstig és primer i sobretot un test.
Probablement una cosa com aquesta: sense proves, sense nivells, fins i tot sense classes. I la major part del temps, sense professors o cap adult a la classe.

SANDY: Es tracta d'un programa acadèmic completament alternatiu. Nosaltres aquí som 9 joves. Ens enfoquem en els quatre cossos principals de l'aprenentage: Anglès (Llengua), Matemàtques, Ciències Socials i Ciències Naturals.

Aquesta escola pertany a un institut públic i està dissenyat pels mateixos estudiants. El programa, conegut com el Projecte Independent es desenvolupa per a un semestre i es divideix en tres parts. Totes segeuixen la mateixa norma bàsica: dissenya el teu propi aprenentatge.

1. Qüestions setmanals
Cada dilluns, cada estudiant porta una qüestió per a la que té curiositat. Aquesta seria una de les matèries centrals.

PETER: La cosa més important en relació a la teva pregunta és que realment vulguis saber la resposta.

Els estudiants dediquen la setmana a fer recerca o experimentació. I el divendres, fan una presentació formal per compartir el què han après.

PETER: Si la qüestió és la teva, la resposta serà la millor quan la tinguis.
PETER: El meu objectiu és que cada presentació tingui el màxim de “ganxo” i fer que la meva passió s'encomani- procurant que tothom la pugui entendre.

La setmana de la meva visita, la pregunta tocava diversos temes que incloien... els inexplicables misteris , la novel·la Crim i Càstig, el naturalista John Muir, un establiment musical local anomenat Music Inn i VIH/SIDA a Sud Àfrica.

JAKE: Durant una setmana, vaig sortir i vaig rebre una lliçó de vol i vaig construir pel meu compte un model d'avió. Cada dia, volia saber perquè una ala generava l'ascensió. I aquesta pregunta va ser la que em va anar guiant-me a través de tota la recerca, va ser una recerca emocionant.
Aquestes preguntes setmanals normalment els ocupen la meitat del seu temps.

2. Repte individual
L'altra meitat la dediquen al seu repte individual que és un projecte molt més ambiciós amb el que treballen durant tot el període.
Aprendre a tocar un instrument per primera vegada i preparar un recital.
SERGIO: En dos dies curts, he après a tocar el piano bastant bé. Puc tocar amb altra gent. Estic en una banda ara. Puc sostenir el ritme. Puc tocar.

Altres treballen escrivint un llibre i un recull de poemes.
MATT: Procuro escriure de 2 a 4 hores al dia. Una hora és poc i 5 o 6 hores al dia és excel·lent.



Alguns escullen dedicar el seu temps a la recerca de temes com educació o medi ambient.
Una altra vegada, es tracta de qualsevol cosa que ells escullin, sempre que reflecteixi esforç, aprenentatge i mestratge d'habilitats.

JOE: La cosa amb la que et centres al llarg del semestre no ha de ser acadèmica. Pot ser alguna cosa en la que puguis desenvolupar una forta passió per ella.

PETER: Aquest any el meu Repte Individual ha estat una autèntica volada. He estat realitzant un documental fictici dels joves de la meva escola. Ha estat un procés orgànic, molt improvitzat. Sense guió. L'he anat creant tal com sorgia! Penso que he obtingut un millor resultat havent-lo deixat obert. Els teus amics poden estar pensant de sobte en una cosa i tu avances per allà i ells giren cap una altra banda i obtens una cosa que és 20 vegades molt més divertida que allò que tu originàriament havies pensat.
A banda de les qüestions setmanals i dels Reptes Individuals, els estudiants també dediquen les darreres 3 setmanes treballant en un projecte grupal anomenat Repte Col·lectiu.

3.Repte Col·lectiu
En aquest, comencen debatent què haurien de fer. L'objectiu del Repte Col·lectiu és generar un impacte social i que generi un canvi.

PETER: Només digueu-me perquè no esteu clarament aprofundint en això, vull saber per què.

Però tal com podeu veure, és també una oportunitat per al grup per practicar habilitats cooperatives i unir-se al voltant d'una causa comuna.
L'autogestió de l'aprenentatge a petites dosis es pot trobar a moltes escoles però poques escoles públiques ho han dut al seu extrem. Donant als estudiant el ple control de la seva jornada escolar va ser una gran aposta per part de la directora, Marianne Young: “La meva aposta personal i professional davant aquestes oportunitats és crear una escola i una camí per educar els joves que els permet estar totalment compromesos i deixa d'intentar fer passar tots els tipus d'ésser humans per la mateixa porta.”

Quan el Projecte Independent va ser proposat per primera vegada, va ser acollit amb molta resistència per alguns professors, els quals sentien que hi havia moltes preguntes sense resposta. “Quin és el rol del professor? Qui decideix quina és la millor feina? Qui decideix què fa guanyar crèdits i fa merèixer un diploma d'aquest institut?
El projecte va trobar un fort suport del “Consell d'Orientació” i uns pocs professor van esdevenir assessors. I així la directora Young va estar d'acord en provar el projecte no una sinó dues vegades, aquesta és la segona.

LISA BADWIN: És un risc molt interessant portar a un estudiant cap a tenir la oportunitat de viure aquest tipus de pensament lliure i independent perquè és impossible que falli. No puc dir-te quantes vegades la pregunta m'ha fet pensar i aleshores m'he posat a mirar d'aprendre i refrescar la memòries. Cadascú ha guanyat o guanyarà alguna cosa positiva.
Després de dos intents, quins beneficis tangible ells veuen?
Primer el Projecte Independent sembla adaptable a diferent tipus d'aprenents: els dos els estudiants que tenen facilitat per l'aprenentatge acadèmic i aquells que han estat en lluita acadèmicament.
SERGIO: Tinc dislèxia o sigui que em costa llegir i escriure i fer totes aquestes coses. L'escola ha estat sempre un gran problema. Si no fos per aquest programa no sé si em graduaria. No sé on estaria ara. Per tant, penso que ha estat la meva salvació i m'ha empès a tirar endavant aquest darrers dos anys de secundària.
Alliberats d'un treball obligat i d'exàmens, ells són capaços d'enfocar-se en una cosa que els motiva a cadascú d'ells a aprendre: les seves passions.

JOE: Penso que he estat més nits despert fent la meva feina moltes més vegades aquest semestre que en els passats 3 anys de secundària.





SANDY: Penso que tota persona individualment vol aprendre sobre alguna cosa. Fins i tot els joves que quasi no van a classe- ells volen aprendre alguna cosa, que potser es tracta de mecànica de cotxes o de la física del monopatí o com és fa un gelat. Tothom té interès per a alguna cosa. I aquí tens el lloc i l'espai per aprendre realment allò que vols.
Un altre benefici clau: l'aprenentatge esdevé un grup d'activitat. Hi ha suport mutu per cada pas del camí, començant per la revisió del matí.

MIKE: S'anomena el Projecte Independent però no crec que pugui ser més depenent en una sèrie de coses. Aquest programa és realment depenent en relació al treball en conjunt. És depenent en relació a ajudar-se els uns als altres, oferint crítica constructiva, donant suport, donant elogis. És depenent a l'hora d'utilitzar els recursos i a l'hora de trobar-ne. És depenent a l'hora de crear. És depenent a l'hora d'aprendre a fer preguntes.

PETER: El grup dinàmic ho és tot. És un dels conceptes més important d'aquest programa. Tu no estàs donant per a tu mateix, tu ho estàs fent també pels teus companys. És com un equip.

SOPHIE: Jo gaudeixo vivint amb persones tan interessades en allò que estan fent com jo ho estic encara que no estiguem fent el mateix.

El suport dels companys significa la pressió dels companys per estar al mateix nivell i poder seguir amb el compromís.


ANNALENA: Si abandones el projecte independent, deixes 8 dels teus amics penjats i això es viu diferent que treure una D en una prova. Et fa sentir molt pitjor en aquest sentit, hi h molta pressió per fer-ho bé més que a l'escola normal perquè a l'escola normal tu deixes penjada a una persona, mentre que aquí impacta negativament a un grup més gran de persones.

Us critiqueu els uns als altres?
Sí, de tant en tant. Sí. Aquesta és segurament la pitjor part.

El benefici més visible probablement és l'autoritat que els estudiants tenen del seu aprenentatge. La presentació de Crim i Càstig de Sandy va generar un debat ben viu però no pas planificat. Encara que ningú se'n va adonar, ell va sentir que perdia el control d'allò que volia dir.

SANDY: Senzillament vaig vacil·lar i no vaig poder copsar del llibre allò que volia copsar. I allò que em va frustrar va ser que volia donar-los un tast d'allò que jo havia après i sentia com si el tast que els vaig proporcionar fos bastant ranci. Vaig patinar en això i aquesta manera de fer no m'agrada.

Per la setmana següent, es va assignar a ell mateix un assaig de cinc pàgines per a què podés presentar els seus pensaments de manera més coherent.

Durant una altra presentació, Joe va començar per descriure un problema de lògica que ell havia après a solucionar. Abans que podés presentar la resposta i sense cap avís per la seva part, els altres estudiants van formar dos petits grups i van resoldre el problema per ells, fent servir dues aproximacions diferents.

SANDY: M'agrada com ho heu fet companys. Aquest és un camí per fer-ho molt més innovador. Aquest és, no tinc res més, senzillament vaig a fer-ho!

PETER: El món cap a on anem ara- nosaltres serem realment nosaltres mateixos. No anirem als adults a demanar que ens diguin què hem de fer. Serem nosaltre que direm que fer i assumirem la responsabilitat per a les properes generacions intentant ajudar-los a ells. L'únic camí que podem aprendre lliçons i ser autònoms i individuals és si ho fem per nosaltres mateixos.

Són els estudiants capaços d'ensenyar-se a ells mateixos? I és suficient per als mestres ser guies o acompanyants?
Aquestes preguntes clau són plantejades i sospesades per les escoles més innovadores d'arreu del món.

MARIANNE YOUNG: Penso que com és opcions que tinguem a les nostres escoles, molts més estudiants ajudarem a convertir-se en els ciutadans que necessitem. I està bé per tu que necessitis una aproximació una mica diferent a la meva.

MIKE POWELL: El poder de la ment de la gent jove és que és força impressionable. Primer, ells són molt resilients. Segon, els són extremadament creatius. Tercer, no tenen por. Ells provaran qualsevol cosa.
Així que les qualitats que molts joves tenen van molt bé per programes com aquest, això li dóna sentit... va ser elaborar per a joves.

El Projecte Independent per ell mateix continua evolucionant... però ells estan orgullosos del fet que dotzenes d'escoles d'arreu del món ha expressat interès en aquest model i potser aviat replicaran el seu programa a arreu.

LA PREGUNTA MÉS GRAN QUE EM FEIA DE PETIT ERA:
COM PUC DEIXA LA MEVA PETJA EN EL MÓN?”

SANDY: Valdria la pena per a mi si només una altra escola mirés aquest vídeo i digués:
“Anem a començar un Projecte Independent”. Això és el què vull.

Si això succeeix, molts estudiants finalment podran tenir veu en com reformar l'educació per al segle XXI.

“L'educació no és omplir un cub sinó encendre un foc”

dimecres, 13 de febrer del 2013

APRENENTATGE I ENTORN, UNA VISIÓ GAIANA


LA CLAU ESTÀ EN LA PERCEPCIÓ DE L'ENTORN.

L'entorn global podríem acceptar que a escala terrestre és Gaia, la Terra entesa com un ésser viu.

A escala humana, l'entorn depèn de la propiocepció, de la la capacitat particular de percebre allò que ens envolta i a partir d'aquesta percepció personal interpretar la informació seleccionada i veure com gestionar el coneixement a fi de ser capaços de modificar el comportament i per tant, l'entorn.


Això en primer terme, perquè a mesura que l'aprenentatge assolit amb la percepció de l'entorn evoluciona, entra en joc el sistema de relacions i s'obre la possibilitat de cooperar. A mesura que comencem a interaccionar els uns amb els altres anem configurant els sistemes grupals, aliances que van adquirint personalitat i actuen com a entitats vives que formen part l'entorn i contribueixen a modular la seva canviant expressió.


El següent text és un retall de l'article de Lynn Margulis, Luis Rico i Dorion Sagan.
Lynn Margulis

Podeu trobar el pdf complet clicant en el següent enllaç:
Propiocepción: cuando el entorno se hace cuerpo
"Admetre que la Terra està viva pressuposa el donar-se permís per lliscar en el territori, prohibit per la ciència, de l'animisme (de personificació, d'antropomorfisme i de creencies màgiques narcicistes que fa molt de temps que han estat vençudes pel progrés de la ciència“objetiva”). Gaia fa més estret  l'espai entre allò orgànic i  allò inorgànic, allò animat i allò inanimat. En la teoria de Gaia, per exemple, l'atmosfera es converteix en part de la biosfera, una espècie de sistema circulatori planetari; els sòls, en els què els microorganismes són molt abundants, ja no són substrats inerts, sinó més aviat teixits vius en la superfície del planeta.

De fet, en la biosfera vivent estan compreses, de manera provisional, no només l'atmosfera i els seus núvols, sinó també la tectònica de plaques, la modulació de la salinitat del mar i una regulació de la temperatura planetària que es manté dins del mateix rang des de fa més de 3.000 milions d'anys i es semblant a la que regeix
en els animals. Aquest nou tipus d'atenció a allò que ens envolta comporta un canvi de valors de la nostra civilització tècnica una oportunitat per a reconèixer, alterar i inclús revertir l'impacte humà en l'ambient.



James Lovelock

L'ambient i l'organisme no formen una casa, sinó un cos. Segons la visió “del
libre de text” la vida comprèn milions d'éssers independents que viuen en
ambients inanimats. Segons la teoria de Gaia, en canvi, no són components
químics inorgànics; els sediments i l'atmosfera formen part d'un sistema viu complet.


Des de la perspectiva de Gaia, la contaminació de l'aire a escala
planetària, degut a l'activitat humana, no afecta només a la atmosfera sinó
també a nosaltres i a la resta dels ésseres vius que conformem la biota. La
retroalimentació entre els regnes biològic i geològic és tan intensa que
considerar un aïllat de l'altre és un exercici de frustració. Els meteoròlegs encara afirmen que ells ni tan sols consideren la química o la biologia de la Terra. Els químics atmosfèrics afirmen que la meteorologia es troba dins del seu territori. Cap ciència acostuma a referir-se a la biologia. Aquesta territorialitat és perjudicial per a comprendre el cos planetari.

Gaia, malgrat haver estat etiquetada d'inestable i de “acientífica”, ha estimulat moltes línees d'investigació en els processos del sistema, Earth System Science, on es veu a la Terra com a una entitat sistèmica (Schneider, Crist Boston, Miller, 2002, MIT Press/Scientists Debate Gaia: The New Century, Gaia 2000, València)."


Més informació al web d'Earth System Science


ELS ENTORNS PERSONALS D'APRENENTATGE- PLE

Camí cap a un aprenentatge informal o lliure!

Vegeu aquest video del Jordi Adell:


Més informació a l'Slideshare del Jesús Marín: Cliqueu aquí


A partir d'aquesta nova base que parteix del Sistmes de Gestió d'Aprenentage o Learning Managment Systems (LMS) i que ha anat evolucionant cap a aquest PLE enmarcats en la nova fita de les Organitzacions Educatives que consisteix en veure com podem codissenyar i optimitzar la Creació i la Gestió del Coneixement (CGC).

Una proposta interessant la fa el Marià Cano Santos al seu blog Cròniques dels Ports Grisos: L'icosaedre educatiu que conclou amb la següent i suggerent proposta per a la configuració de models educatius per al s.XXI.

Inclou 12 paràmetres principals com a vèrtexs (partint del pentàgon de la imatge i afegint 6 ítems més) :

  1. Creació i gestió del coneixement.
  2. Tecnologies de la informació.
  3. Cultura i desenvolupament de les organitzacions (estructura, direcció i lideratge).
  4. Processos i metodologies d'ensenyament-aprenentatge i avaluació (o més ampliament de formació, tan formal com informal).
  5. Xarxes i comunitats.
  6. Persones (creixement professional, social i emocional).
  7. Professorat (formació, selecció i promoció).
  8. Alumnat (capacitats, diversitat i necessitats).
  9. Context social i familiar.
  10. Currículum: continguts i competències.
  11. Espais i temps escolars.
  12. Política i administració educativa.



I és que realment l'aprenentatge col·laboratiu,

tot i plantejar clarament la crisi del paper del docent i dels models tradicionals de transmissió de coneixement i les rutines i metodoògiques dels centres de formació clàssics,

 reivindica nous models de Gestió del Coneixement basat com diu Jesús Martínez Martín en:

-Avaluació del coneixement crítica
-Mapes de coneixement
-Disseny d'arquitectures de participació,codificació i transmissió
-Nous espais d'aprenentatge fora de l'aula

Més informació:
Trabajo colaborativo