LA CLAU ESTÀ EN LA PERCEPCIÓ DE L'ENTORN.
L'entorn global podríem acceptar que a escala terrestre és Gaia, la Terra entesa com un ésser viu.
A escala humana, l'entorn depèn de la propiocepció, de la la capacitat particular de percebre allò que ens envolta i a partir d'aquesta percepció personal interpretar la informació seleccionada i veure com gestionar el coneixement a fi de ser capaços de modificar el comportament i per tant, l'entorn.
Això en primer terme, perquè a mesura que l'aprenentatge assolit amb la percepció de l'entorn evoluciona, entra en joc el sistema de relacions i s'obre la possibilitat de cooperar. A mesura que comencem a interaccionar els uns amb els altres anem configurant els sistemes grupals, aliances que van adquirint personalitat i actuen com a entitats vives que formen part l'entorn i contribueixen a modular la seva canviant expressió.
El següent text és un retall de l'article de Lynn Margulis, Luis Rico i Dorion Sagan.
Lynn Margulis |
Podeu trobar el pdf complet clicant en el següent enllaç:
Propiocepción: cuando el entorno se hace cuerpo
De fet, en la biosfera vivent estan compreses, de manera provisional, no només l'atmosfera i els seus núvols, sinó també la tectònica de plaques, la modulació de la salinitat del mar i una regulació de la temperatura planetària que es manté dins del mateix rang des de fa més de 3.000 milions d'anys i es semblant a la que regeix
en els animals. Aquest nou tipus d'atenció a allò que ens envolta comporta un canvi de valors de la nostra civilització tècnica una oportunitat per a reconèixer, alterar i inclús revertir l'impacte humà en l'ambient.
James Lovelock |
libre de text” la vida comprèn milions d'éssers independents que viuen en
ambients inanimats. Segons la teoria de Gaia, en canvi, no són components
químics inorgànics; els sediments i l'atmosfera formen part d'un sistema viu complet.
Des de la perspectiva de Gaia, la contaminació de l'aire a escala
planetària, degut a l'activitat humana, no afecta només a la atmosfera sinó
també a nosaltres i a la resta dels ésseres vius que conformem la biota. La
retroalimentació entre els regnes biològic i geològic és tan intensa que
considerar un aïllat de l'altre és un exercici de frustració. Els meteoròlegs encara afirmen que ells ni tan sols consideren la química o la biologia de la Terra. Els químics atmosfèrics afirmen que la meteorologia es troba dins del seu territori. Cap ciència acostuma a referir-se a la biologia. Aquesta territorialitat és perjudicial per a comprendre el cos planetari.
Gaia, malgrat haver estat etiquetada d'inestable i de “acientífica”, ha estimulat moltes línees d'investigació en els processos del sistema, Earth System Science, on es veu a la Terra com a una entitat sistèmica (Schneider, Crist Boston, Miller, 2002, MIT Press/Scientists Debate Gaia: The New Century, Gaia 2000, València)."
Més informació al web d'Earth System Science
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada