dimecres, 26 de juny del 2013

EL SISTEMA EDUCATIU NO ÉS EL TITÀNIC

I si resulta que en lloc d'un naufragi estem vivint una bonica metamorfosi?

I com un adolescent, ens trobem desmuntant vells patrons que ja no serveixen i acceptant amb més o menys por i rebel·lia el canvi?




Potser aquest naufragi és tan sols un decorat que ens fa creure que tot són problemes i la solució passa per revisar el sistema de creences i començar a imaginar-se nous escenaris possibles...



Imaginem-nos, abans que res, que el sistema educatiu ja no és un vaixell que s'enfonsa, que amb el canvi climàtic l'iceberg s'ha fos, i que, per tant, no hi ha cap obstacle, que no hem topat amb res!
Aleshores, ja no cal que els escollits corrin per a obtenir un bot salvavides. Tampoc cal que corri el pànic entre els passatgers, no cal que tinguem pressa per a res i ni cal que la tripulació actui amb la por el cos acusant als companys d'haver estat negligents en la seva tasca...
I per descomptat, i per molt heroic que sembli, ja no és necessari que la orquestra romangui fent sonar la música com si no passés res.

De fet, sense l'impacte del gran bloc de gel, fins i tot el paper clau del capità és dilueix en les aigües d'un oceà calmat i temperat mentre l'escena esdevé un arc de sant martí brillant:

" Quan JO  embolcallaré la  terra  amb  núvols  i  aparèixi  l'ARC en  els  núvols, serà  la  senyal  del  meu  pacte  entre  JO  i  vosaltres " ( Gènesi 9, 13-l7 ).

...i, més enllà d'aquest, totes les realitats són possibles, lluminoses i plenes de color.

Potser aleshores, és recomanable de fer una ullada als recursos i esborrar la imatge de les tisores que només serveixen per a retallar i dibuixar-ne unes que ens depertin la habilitat de dissenyar nous patrons. Models calidoscòpics que permetin pintar futurs suggerents i coherents, que parteixin de la riquesa que hem aconseguit acumular amb esforç, tenacitat i responsabilitat al llarg dels anys.
Mapa web 2.0




Si gosem canviar el decorat, i ens atrevim a fer-lo més versàtil, potser serà més fàcil deixar de repetir sempre la mateixa cançó i de representar el guió:

Un guió ferragós que costa de sentir-lo propi però que amb els anys hem deixat que ens modelés fins al punt d'arribar-nos a creure que som el personatge que algun dia potser vam escollir i que amb el pas del temps s'ha anat adaptant amb resignació i certa obstinació a les circumstàncies.


I d'aquesta manera, reconeixent el bagatge i recuperant la virtut d'improvitzar, potser serà més fàcil reconèixer-se com a part d'una tripulació més que preparada per navegar per totes les aigües.
Alliberats del guió i el decorat ficticis, serà més fàcil adonar-nos que el sistema educatiu no té res a veure amb els drames de Hollywood i que  el seu rumb només depèn de la nostra capacitat de fluir cada dia amb el nostre infinit potencial humà amb lucidesa i serenitat.

Si durant anys d'encerts i quimeres hem estat capaços d'arribar a fer possible una societat tan rica i diversa com la nostra, què ens pot fer dubtar de que no podem dissenyar, amb els recursos que tenim, projectes de centre més coherents amb els nostres anhels professionals i en un marc de cooperació, aliances i complicitats?
Estic convençuda que estem entrant en la era d'una nova educació basada en Equips Docents Sobradament Perparats  per donar respostes coherents i saludables als aprenentatges que  els adults, infants i joves, haguts i per haver, necessitem per a fer visible aquest nou món emergent.







Webgrafia:
Blog: Eticuart4a. Article sobre el Titànic i "ser educat".
Blog: Tic, llapís i paper
Blog: Enfoca-Enfocate: Artícle: Contra el desgobierno de España
Blog: Laura Rosillo. Caundo más se aprende es enseñando.Artículo: Owner of work

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada